Era un home lliure i que també deixava lliures els qui tenia a prop. Demanava responsabilitat en les tasques parroquials sense exigir adhesions personals ni la imitació dels seus criteris. Deixava que fossis tu mateix. En el tracte era just, tendint sempre a la magnanimitat i, davant els errors o fracassos, procurava no dramatitzar. El seu punt de pragmatisme feia, molt sovint, les coses fàcils. Així com el seu agut sentit de l'humor.
Les teves tasques eren teves; no et fiscalitzava ni et demanava comptes. A vegades podia semblar desinterès, però en realitat era confiança i respecte vers el seu col·laborador.
L'espai, al seu costat, era ample i, per tant, t'hi trobaves còmode. El seu gust per l'ordre i la pulcritud em va ajudar a créixer en l'amor per les coses belles en l'església. El seu gran sentit comú oxigenava el meu pensament molt sovint i l'ajudava a madurar.
Creient il·lustrat, no pas de devocions i sentimentalismes. Home de llibres, lectures, publicacions, culte. En la litúrgia, essencial, i en la predicació, sintètic. A algú li podia semblar eixut, però de fet eren límits que la seva personalitat, exigent amb si mateix, no li permetia sobrepassar. Donava als altres el que estimava per a ell.
Gràcies mossèn Joan. Ara ja has deixat aquesta vida aparent per començar a viure de debò. Quin privilegi haver fet, amb tu, un tros d'aquest camí! Gràcies!
Mn. Jaume González Padrós
(Vicari de Mn. Joan Galtés a la parròquia de Sant Gregori Taumaturg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario